I3B El tió no ve a l'escola. On és?

Ja s’acosten les festes de Nadal i el nostre voltant es va preparant per l’ocasió:

JÚLIA: posem un arbre

GAL·LA: li posem boles

AINHARA: bolitas de color rojo

GAL·LA: també ninots de neu penjats, unes nines grans i petites i molt reis de l’Orient

NIL: també llums de colors

MARINA: hi ha un arbre gegant

NIL: perquè és Nadal

LEIRE: el pare Noel porta regals

NIL: i els reis

TANIT: pel carrer passen els reis, fan una volta i tornen

ARNAU: ninots de neu

TANIT: els fem nosaltres

POL: jo he vist el carrilet

MARC: el tió

ARLET: jo tinc un tió (se senten moltes veus alhora informant que també en tenen un)

ONA: jo el crido: - tió vine! I ha vingut

GAL·LA: jo l’he cridat i no ha vingut

JÚLIA: feia fred i el tió ha vingut a casa i jo l’he cridat

NIL: jo quan el crido no ve, però després quan ve li dono macarrons i de postre iogurt

MAGALÍ: l’avi porta mandarines pel meu tió

OT: jo li dono “pavo”

MARC: jo poma

MARINA: a mi el tió em porta molts regals perquè m’he portat molt bé. Jo li dono pa, mandarina i torrons

NIL: a mi no m’agraden els torrons

POL: jo l’he cridat i no ha vingut

CARLA: la mama canta “Ja s’acosta Nadal” però no tenim el tió

NIL: també “navidad, navidad, dulce navidad..." ...

MARINA: “tió, tió tió de Nadal...”

BELTRÁN: un dia el tió de casa em va regalar un puzle

LEIRE: el tió de casa la iaia Teresa està al metge perquè s’ha trencat una pota

ÀNNIA: el tió s’ha d’anar a buscar al bosc

ARLET: jo he anat amb la iaia Anna a buscar-lo

I perquè el tió no ha vingut a la classe?

MARINA: està molt lluny

ONA: l’hem de cridar

El cridem, però res de res

MAGALÍ: està a la muntanya

POL: els llops sí que estan a la muntanya

MARINA: si està a la muntanya hi haurem d’anar caminant amb la parella

TANIT: i hauríem de portar una cinta per escalar

MAGALÍ: però podem caure

GAL·LA: de molt alt

OT: sí, a un riu

GAL·LA: ens podria menjar el cul un tauró

MARINA: podríem relliscar

Ens avisen per megafonia que a secretaria tenen una cosa pels lleons de les cavernes.

Hi ha una alegria compartida, ja que criden que tenen el tió!

A partir d’aquest moment i al llarg de tot l’itinerari, cada vegada que necessitem un/a portaveu l’escollim recitant:

“Una plata d’enciam ben amanida, ben amanida,

una plata d’enciam ben amanida amb oli i sal, t’ha tocat”.

La Montse ens fa entrega d’una carta que ha portat el carter.

El Marc és l’encarregat de descobrir el missatge. Tot i que al principi ens recita la llista de la compra, després es fixa que hi ha uns dibuixets que no concorden massa.

La Magalí es presenta ràpidament voluntària per llegir la carta.

Doncs acabem desxifrant el que hi posa:

Però en el sobre també hi han les fotos.

OT: està a Caldes

ARNAU: està al costat del cole

CARLA: al costat de casa meva

MARINA: a casa meva

TANIT: és la font de l’església

LUCAS: aquesta font està al lado del piso

CARLA: és meva!

LEIRE: jo ho vaig veure

ONA: jo també

I ara què podem fer?

GAL·LA: hem d’anar de viatge a buscar-lo

POL: però en avió no

ONA: no tenim mames per anar en cotxe

PAU: en autobús

OT: no, no, haurem d’anar caminant

MAGALÍ: jo tinc una idea: anem caminant amb la parella

Com sabrem per on hem de passar?

NIL i OT: agafem un mapa i ho mirem

POL: la mama i el papa posen un mapa al cotxe. Ens el deixaran

Però com que el volem immediatament, cal cercar ajuda a algun altre lloc.

JÚLIA: li diem a la Montse

Ens l’envia i diu que l’hem de veure a la pdi. Un cop el tenim projectat, anem posant les imatges del sobre i marquem el recorregut que haurem de seguir, anant repetint els diferents llocs que haurem de trobar.

Ja podem marxar amb el mapa, però... no el podem agafar!

OT: no podem perquè està a dins la pissarra

AYLA: no se puede

TANIT: està enganxat

POL: aquest no va bé, ha de ser de veritat

OT: ha de tenir moltes fotos

AYLA: de paper

OT: i petit. El del meu cotxe és més petit

TANIT: li demanem al Vicky i al Mandru

Ens en faran un per cadascú, però haurem d’esperar uns dies perquè això és molta feina.

Aquest tema ja el tenim encarrilat.

Com és el vostre tió?

MARINA: així de gran com jo

TANIT: el meu és petit

POL: jo volia comprar un tió a la muntanya rodona de pedres

LEIRE: el meu té una pota trencada

JÚLIA: jo vaig seure al tió

OT: el Toni va pujar a sobre i li va trencar una pota i no pot venir perquè està molt lluny

GAL·LA: el meu també

ARLET: el meu no està trencat. Té ulls

ÀNNIA: en meu té ulls, nas i boca

MAGALÍ: l’avi m’ha regalat mandarines pel tió i si no té barretina li posaré

ARLET: el meu té barretina verda

ÀNNIA: el meu té la barretina rosa

AYLA: el meu vermella

MARC: el meu també

LUCAS: el mío caga puzles, té barretina verda i rosa i una manta

MARC: el tió és marró

TANIT: perquè és de fusta

Davant la varietat de tions existents, ens cal informació per saber com és el nostre, no sigui cas que ens equivoquem quan l’anem a buscar. Hi ha diferents opcions a qui demanar ajuda: Mandru, Montse, Núria Capellas, Núria Ferrer...

Per variar, anem a veure si la classe del “FOC” ens poden ajudar.

Ens donen unes imatges de pistes.

En dues pistes apareix el tema del pes del tió: ens diuen que és mitjà i que pesa força.

CARLA: he vist un tió a can Rius i a la plaça del lleó però era gran, no era el nostre

NIL: el meu pare l’ha vist a la muntanya però no era el nostre

Com el podrem portar?

OT: uns porten un mapa i els altres el tió en un sac... però es trencarà el sac.

ÀNNIA: en un carro

OT: no, perquè ha de ser un carro gran i no n’hi han

GAL·LA: jo en tinc un a casa meva

NIL: el meu és mitjà

ÀNNIA: jo no en tinc però al supermercat n'he vist

OT: però és per comprar

MARINA: jo en tinc un per portar tions que és meu

MAGALÍ: però és per nenes

TANIT: doncs el portem tots junts

Busquem algun objecte que pugui tenir mida tió i provem d’agafar-lo tots junts i caminar.

Arribem a la conclusió:

TANIT: ha de ser una cosa buida i gran

OT: no va bé perquè uns caminaven endarrere i uns endavant i no pot ser

MAGALÍ: jo plorava perquè volia agafar-lo i no podia

Doncs apa, tornem a demanar ajuda. No ens posem d’acord a qui li demanarem, per això votem a la nostra manera: ens dividim en tres grups i comptem.

li volem demanar ajuda al Mandru

li volem demanar ajuda a la Montse

li volem demanar ajuda al Vicky

Aquest cop tornarem a anar en busca del Mandru.

I quan el tinguem, què li donarem per menjar? Hem anat veient al llarg d’aquests dies que no tots mengen el mateix. Aquesta pregunta ens l’haurà de contestar algú que l’hagi vist alguna vegada. Sembla ser que l’afortunat és el Vicky.