I3C COM PODEM CANVIAR L'AIGUA?

 Un cop en vam posar al dia després de les festes de Nadal iniciem un nou itinerari d'aprenentatge: COM PODEM CANVIAR L'AIGUA?

Abans d'endinsar-nos en l'itinerari, vam fer-los unes preguntes individualment per conèixer tot el que saben de l'aigua abans de començar. 

Dimarts 9 de gener, vam realitzar la primera rotllana tot llençant la pregunta vertebradora:

COM PODEM CANVIAR L'AIGUA?

ARNAU V.: No es pot canviar

INÉS: És aigua

COM ÉS L'AIGUA?

INÉS: És freda i després la calentamos

JAVI: Mi papa no la calienta, la bebé sin calentar.

INÉS: L'aigua és salada

NORA: No és salada

ARNAU T: L'aigua és blava

INÉS: No és blanca

QUÈ FEU AMB L'AIGUA?

MARTINA: L'aigua es per beure. També suquem aigua i ceres i pintem

INÉS: Podem jugar amb l'aigua

ARNAU T: Per rentar el cotxe

ALEIX: Per fer bombolles i per netejar-nos

ZOE: Per beure

ARNAU T: Per dutxar-nos.

EMMA: L'aigua de la dutxa surt calenta i freda

ARNAU V.: Una mica calenta, si crema li posem una mica de freda. 

ALEIX: Per fer escuma i per rentar-nos el cap. 

MARTINA: Per rentar la cara, les dents, les mans

ALEIX: Per rentar els plats també. 

ELNA: L'aigua també renta la roba a la rentadora

ALEIX: La meva mare renta les verdures i la fruita amb aigua.

ARNAU V: Per cuinar. 

A CASA POSEU AIGUA A LA CUINA, PERQUÈ POSEU AIGUA A LES OLLES?

MARTINA: El meu papa quan fa pasta posa aigua a l'olla

INÉS: L'aigua a l'olla peta. "Pam, pam" i quan peta posem el menjar.

ZOE: Perquè "s'abulli" per fer el dinar

ALEIX: L'aigua crema prequè el meu papa pugui rentar el plats que hem menjat. 

EMMA: La meva mama posa l'olla al foc amb aigua perquè s'escalfi i després posa galets.

HANNA: Posem aigua a l'olla i després es posa la tapa. 

QUINES COSES FEU MÉS AMB AIGUA? ON MÉS TROBEM AIGUA?

MARTINA: Quan plou cau aigua i anem a saltar als bassals.

INÉS:I al "rio" no em banyo perquè hay peces.

ARNAU V: A la platja a banyar-nos.

MARTINA: A la piscina també ens banyem. 

ARNAU V: Els bombers apaguen foc amb aigua

JAVI: Con una manguera. 

TOTES LES AIGÜES SÓN IGUALS?

MARTINA: És dolça la de l'aixeta i la de les ampolles. 

ZOE: La meva és natural

INÉS: On hi ha peixos l'aigua es salada.

ZOE: La salada no es beu.

MARTINA: L'aigua de la font del lleó no es pot beure perquè està calenta.

JAVI: La de la Font del lleó no se bebe porqué sale humo, peró otras fuentes no està calenta i si se bebe.

ARNAU T: No podem beure molta aigua perquè es gasta. 

QUÈ PASSARIA SI NO TINGUESSIM AIGUA?

ARNAU V: No podríem beure

INÉS: Tindriem d'anar al metge

ALEIX: Plorar perquè no hi ha aigua

MARTINA: Les plantes sense aigua es moren

INÉS: Les fulles es moririen.

NORA: No es podríem banyar.

Ara que ja hem trencat el gel amb el tema, comencem a investigar com podem canviar.

L'AIGUA TÉ FORMA?

EMMA: No

JAVI: Tiene forma de rodona

INÉS: De triangle

ALEIX: De quadrat

ZOE: De rectangle

ARNAU V: Quan surt de l'aixeta té forma de xurro

ARNAU T: Jo tinc una piscina a casa els avis i té forma de rectangle

ALEIX: La meva piscina té forma de quadrat.

DYLAN: Jo també tinc una piscina a casa els avis i és rodona. 

Presentem un nou materia: LUPES, SAFATES, COMPTAGOTES I UNS GANIVETS. 

Parlem una mica de què són i perquè serveix aquest material, i recordem que no ens hem de posar la lupa aprop dels ulls, sinó una mica més lluny per veure les coses més grans. 

Comencem l'experimentació:

Cadascú posa una mica d'aigua amb el comptagotes. Hem de fer força amb els dits per apretar i que entri l'aigua. 

COM ÉS L'AIGUA QUE TENIU A LA SAFATA? QUINA FORMA TÉ?

MARTINA: La meva té forma de cor

ARNAU T: La meva de quadrat

EMMA: La meva aigua es rodoneta

ARNAU V: La meva té una forma estranya.

QUE PASSA SI LA BUFEU?

JAVI: La meva se mueve

EMMA: Ara ja no té forma de rodona, no se de què té forma.

MARTINA: La meva també es mou

ARA AMB EL GANIVET, INTENTEU SEPARAR-LA O TALLAR-LA

INÉS: Jo no puc tallar-la

JAVI: No se corta

ARNAU V: No es pot tallar

Amb unes peces, intentem fer la forma de les peces amb l'aigua, com quan fem pastissos al pati. Comencen a apretar les peces a sobre l'aigua i...

ARNAU T: No surt la forma

TOTS: A mi tampoc!!!

Aleshores els deixem al seu abast les pipetes i posen més aigua per veure si els surt la forma, 

MIREU QUE ESTÀ FENT EN DYLAN!!!

En Dylan posa l'aigua a dins de la peça

ARNAU T: Bona idea!!!

MARTINA: Jo també ho faig

Tots imiten el que està fent en Dylan però quan giren la peça l'aigua cau a la safata i no queda la forma de la peça

TOTS: Ohh!!! No surt.

Un cop acabem l'experimentació hem d'eixugar les taules. Entre tots/es ho fem en un moment!!

Al dia següent vam recordar tot el que havíem fet, com vam canviar l'aigua i la seva forma: bufant, amb pals, amb la peça...

Seiem en rotllana i els mostrem diferents recipients i en un d'ells hi ha aigua.

Anem canviant l'aigua de recipient i observant quina forma va agafant l'aigua

"De got!!!" "De cercle!!!" "De rectangle!!" "De tap"

I SI LA POSEM EN UNA SABATa?

"De sabata!!!"

Arribem a la conclusió que l'aigua no té una forma concreta, sinó que pren la forma del pot on la posem!!

Tornem a experimentar tot canviant la forma amb aigua i cubetes. Tots van verbalitzant: "Ara té forma de cor", "Ara té forma de cercle"... Per no mullar-nos ens vestim amb unes bosses de plàstic blaves!!!

   

Seguim investigant noves maneres de canviar l'aigua.

L'AIGUA FA OLOR?

MARTINA:Sí

EMMA: No

INÉS: No

ARNAU V: No

ADRIÀ: Fa olor de maduixa

ARNAU V: Quan fem galets l'aigua fa olor.

MARTINA: Quan poso aigua a les verdures fa olor i bombolles. Quan entro a la cuina oloro l'aigua i el menjar i ho sento pel nas.

DYLAN: L'aigua fa olor (amb el nas en Dylan fa el gest i so d'olorar)

ALEIX: Jo amb el nas oloro

JAVI: Jo també

Al dia següent els mostrem unes ampolles i les omplim d'aigua. De què fa olor?

NORA: Fa olor de sabó

JAVI: Fa olor d'aigua

MARTINA: Sí, fa olor d'aigua.

I ara com podem canviar-li la olor?

ARNAU V: Podem posar-hi un líquid que faci olor

ARNAUT T: Una taronja, podem fer suc

Escorrem la taronja amb l'escorredor i la posem en una ampolla

NORA: Ara fa olor de taronja

EMMA: Fa olor de pell

ELNA: Sí de pell de taronja.

Ara els mostrem una ampolla de vinagre.

QUIM: oli

Olorem tots el vinagre i ens preguntem que passarà si el posem a l'ampolla amb l'aigua.

MARTINA: Farà olor d'aigua

EMMA: Ara no fa olor d'aigua, fa olor de vinagre

Ara mostrem la colonia

ALEIX: Quan la posem l'aigua farà olor de colònia

La barregem i...

JAVI: Fa olor de colonia de bebe

Fem el mateix amb el cafè.

Un cop hem preparat les ampolles, els proposem un joc. Amb els ulls tapats han d'endevinar de què fa olor l'aigua de cada ampolla. Ens posem un màscara de papallona tapa-ulls i afinem el nostre olfacte. 

Tornem a fer una rotllana i els llancem la pregunta : DE QUÈ FA OLOR L'AIGUA? COM LA PODEM CANVIAR L'OLOR?

I tot recordant el que vam experimentar arribem a la conclusió que l'aigua fa olor d'aigua però si li posem altres coses a dins canviem la seva olor. 

Continuem investigant...

L'AIGUA TÉ GUST?

ARNAU V: Sí té gust d'aigua, la de la platja té un gust salat

INÉS: Té gust de fresas. A vegades es freda o calenta. 

Com és l'aigua?

MARTINA: L'aigua de l'aixeta és dolça

ZOE: També és freda

Com li podem canviar el gust a l'aigua?

MARTINA: Posant maduixes i mandarines. 

Com podem saber el gust de les coses?

MARTINA: Jo vaig a la cuina i oloro

ZOE: Amb la llengua

ARNAU T: Posant l'aigua a la boca

MARTINA: A la boca tenim la llengua

Alguna cosa té un gust semblant de l'aigua?

ADRIÀ: La de la piscina

L'aigua del mar i la piscina té el mateix gust?

ARNAU V: La de la piscina es dolça i la de la platja té gust de mar. 

EMMA: La de la font del Lleó no es pot beure perquè crema. 

Tastem l'aigua sola tot bevent un glop amb els nostres gots. 

Sortim al pati i descobrim les herbes que tenim plantades, ja fa dies que sabem que fan olor i que quan som al pati no els podem arrencar les fulles. Si volem olorar-les ens freguem les mans amb les fulles i després ens olorem les mans. 

Olorem les herbes i preguntem si algú li recorden alguna cosa. I apareixen frases com:

"La meva mare posa herbes amb aigua i se les beu"

"Si, amb aigua calenta"

"És te"

Agafem algunes fulles i ens les emportem a la classe i les barregem amb aigua calenta. 

Tastem aquesta aigua i...

"eccs, a mi no m'agrada"

"Es bona"

Però ara l'aigua de què té gust?

ARNAU V: Té gust d'herbes. Li hem canviat el gust. 

Ara toca tornar a veure un nou canvi a l'aigua:

Com s'escalfa l'aigua?

ARNAU T: Posant-la al forn.

ZOE: O a l'olla.

MARTINA: Al foc

ELNA: El foc crema. 

Posem aigua en un plat i la toquem. Com és l'aigua?

EMMA: Es freda

BIEL: Es freda

Es freda, es cert, però com la podem refredar més?

ZOE: Al forn s'escalfa

EMMA: Al foc s'escalfa

ZOE: Al "micro" també s'escalfa. 

Sí, però si la volem refredar on la posem?

ARNAU V: A la nevera

ALEIX: Es fa gel

ADRIÀ: Jo tinc dues nevera, una petita i una gran. 

Decidim pujar al menjador dels mestres que hi ha una nevera i posar aigua ens uns motlles.

Obrim les dues portes i veiem que a la de dalt fa més fred.

JAVI: Té gel la porta petita.

Omplim els motlles i ho posem a la part de dalt.

Què passarà ara?

MARTINA: Que estarà molt freda.

ARNAU S: Estarà "hielo".

Al dia següent anem a buscar l'aigua del congelador i experimentem amb els gels a sobre les taules. Tot jugant sentim frases com:

EMMA: El meu s'està fent petit

ALEIX: S'està fent sopa

ARNAU S: Es converteix en aigua.

MARTINA: L'aigua al congelador es converteix en gel i a fora es converteix en aigua.

Cliqueu la imatge per veure més imatges

Quan arribem a la classe ens trobem que hi ha un estri molt diferent. Un fogonet elèctric. Seiem en rotllana al voltant i després de parlar i recordar que no ens hi podem acostar. Comencem una nova experimentació.

Posem aigua en un petit pot i ho posem al foc i comencem a observar.

MARTINA: Hi ha fum.

ZOE: Va al sostre

MARTINA: Està al voltant de l'olla. 

ELNA: L'aigua s'està movent

BIEL: Surt el fum per l'olla. 

ARNAU S: Treu foc l'olla

ARNAU T: L'aigua crema 

HANNA: S'està fent petita

ALEIX: Surt fum per l'aire

DYLAN: Fa bombolles

BIEL: El fum ha marxat

MARTINA: El fum ha marxat cap a dalt. 

Clica la imatge per veure més imatges

Després de les dues experimentacions, seiem en rotllana i en parlem més tranquil·lament:

COM PODEM CANVIAR L'AIGUA?

ADRIÀ: A la nevera per refredar

INÉS: Remenen l'olla i l'aigua i si al foc l'aigua va marxar.

ZOE: Va anar cap amunt.

ISONA: Era fum.

JAVI: Mucho fum.

Algú sap com es diu aquest fum?

Aquest fum es diu VAPOR. 

ON HI HA AIGUA CALENTA?

MARTINA: A la font del lleó. 

INÉS: A casa meva a la banyera surt calenta i freda.

ALEIX: A l'aixeta es blava i vermella. Posem blau i surt freda, posem vermell i surt calenta. 

QUÈ HA DE PASSAR PERQUÈ L'AIGUA SIGUI FREDA O MOLT FREDA?

ADRIÀ: A la nevera

EMMA: Al congelador perquè l'aigua es torna ge

HANNA: Vam posar el gel a la taula

ARNAU S: I a la boca. 

QUÈ PASSA QUAN AGAFEM EL GEL AMB LA MÀ?

HANNA: Estava mullada.

ISONA: Ens mullaven les mans. La taula va quedar plena d'aigua. 

Un matí, l'Àngels ens explica una història, uns nens i nenes, que decideixen fer un caldo cooperatiu, cadascú porta un ingredient i amb l'ajuda i col·laboració de tots fan un caldo per celebrar una petita festa. 

I si ho fem nosaltres?

"Siiiiiiiii"

Vam parlar de que s'havia de posar en un caldo i el primer que van dir va ser aigua i tot seguit verdures, sal...

Vam projectar a la pissarra el que necessitaven i cadascú va triar que volia portar

I finalment ha arribat el gran dia!!! A fer el caldo!!! Davantals, taula, ingredients... i tocava pelar les verdures, tallar-les...

Aquest matí tota l'escola feia olor de caldo!!!

Mentre anava passant el matí vam poder veure com de l'olla sortia vapor, com l'aigua bullia, com li canviava la olor...

Cliqueu la imatge per veure totes les fotos del procés

I a la tarda, un cop s'ha refredat el caldo, heu vinguts les famílies per tastar-lo, però abans us hem explicat una mica tot el procés. 

Ens ha quedat boníssim!!!

Cliqueu la imatge per veure totes les fotos