Com es pot cuidar un pollet

Per poder escollir l'animal que més ens agrada, cal saber quins viuen a la granja:

BELTRÁN: vaca

ONA: cavalls                                                                                

ARLET: ovella                                
OT: porc

NIL: porc senglar

OT: a Esterri estan al bosc, no a la granja

JÚLIA: mico

TANIT: no, viu a la selva

POL: serps

TANIT: estan al terra

AYLA: ànecs

NIL: gos

JÚLIA: el gos també viu a la selva

TANIT: viu amb les tietes, a la selva no

LUCAS: a mi casa hay un perro que se diu Nina

OT: a la granja no gaire, perquè els nois i noies quan van a la granja no els porten

MARC: algun gos sí que hi ha

NIL: cabres

POL: elefant

CARLA: elefant?

TANIT: viu a la selva

ARLET: una girafa

Nooo!  (criden)

TANIT: gallines                                     

LEIRE: pollets

MARC: gatet

TANIT: les gallines neixen dels ous

MAGALÍ: quan es treu la tapa de l'ou surt el pollet

NIL: el meu papa va fer una tortilla i sortia un ou de la tortilla

POL: jo compro ous i els hem guardat a la nevera

LEIRE: surten pollitos que son els hijos de la gallina

TANIT: a la granja també hi ha un granger

POL: viu a la granja

TANIT: però més lluny

LEIRE: i aigua

CARLA: menjar

NIL: cavallers

TANIT: no! tu no has anat a la granja

NIL: però els que pugen als cavalls

ARNAU: palla

TANIT: i l'estable per les gallines

Viuen tots els animals junts?

OT: el cavall viu a una altra casa

TANIT: el toro també viu a una altra casa molt gran

MAGALÍ: sí, perquè té banyes

Doncs posem les fotos dels animals que han dit que hi viuen. Ara cadascú posarà el seu nom a l'animal que més li agrada.

Comptem quin animal n'ha aconseguit més. 

 EL POLLET

És el moment de trucar a la granja. Ens organitzem: necessitem un telèfon, el número que hem de marcar, recordar que ens hem de presentar, què li hem de dir al granger/a... Aquí hi ha feina per tothom!

Demanem el número que hem de marcar

Marquem els números

i parlem amb una grangera

La grangera es diu Anna. Ens ha dit que no té pollets perquè no sap cuidar-los. Li hem dit que la podem ajudar. El nostre objectiu és tenir molta informació i el dia 18 explicar-li tot el que hem après. 

Què menja?

ARLET: llimona

BELTRÁN: manzana

AINHARA: patos                                                 

ONA: platan

DAVID: banana

LUCAS: trocitos de pan

MARINA: un trosset de pa sí, però no com el nostre pa. Li hem de tallar petit perquè tenen un bec súper petit

MAGALÍ: no parlen, fan piu

POL: i cuac-cuac

CARLA: no, això els ànecs

OT: aigua; al costat de la granja, en el riu. Els hi treuen i els hi posen i també poden anar al riu a beure

TANIT: i llet. Els senyors de la Fageda apreten les tetes, els hi treuen la llet i els hi donen. No poden beure de la teta perquè està molt amunt

ARNAU: amb el bec no poden beure llet

TANIT: en un estable petit hi havia un ou, el vem obrir i hi havia un pollet. Es va trencar molt. Tenia un bec rodonet

Què tenen a dintre el bec?

ARNAU: el menjar

POL: quan s'empassen el menjar no tenen res

TANIT: no tenen llengua ni dents

Mirem imatges de becs a la pissarra digita. Observen que tenen uns forats i ràpid ho associen amb el nas. Podem veure que a dins del bec hi ha llengua!!   

Posem vídeos de pollets menjant, i anem descobrint si allò que ells han dit és o no correcte. També utilitzem, els contes que tenim a l'aula per anar treient informació. 

D'aquesta manera descobrim que picotegen i què mengen.

Mengen xiclets?

POL: no, perquè s'embrutarien la panxa

OT: no, perquè no tenen dents i no poden mastegar el xiclet

TANIT: no són persones

On va el menjar que s'empassen?

LUCAS: al riu

AINHARA: con los chicles

PAU: a la panxa

MARINA: al coll una estona i després a la panxa   

POL: i a les cames i als genolls                                                           

JÚLIA: i als peus i a les mans

OT: nosaltres no tenim el menjar als peus ni a les cames. Va al braç perquè és on tenim molta força

POL: el menjar no va al braç

OT: m'ho ha dit el meu pare

Intentem representar què pot passar amb el menjar que ens entra i n'anem a buscar al supermercat de l'aula dels ossos de les cavernes.

Necessitem un comensal 

 

La Gal·la arriba un moment que posa mala cara i ens diu que li fa mal la panxa. Ràpid li treiem i parlem: si tot el menjar que mengem es queda a dintre, se'ns posarien els braços i les cames inflats i ens farien mal.

OT: no, perquè quan tenim  la panxa molt plena hem de fer pipí o caca

NIL: quan tenim mal de panxa ens tirem pets

Conclusió després d'una estona de conversa: el menjar entra pel bec i surt pel cul. 

Projectem una imatge de l'aparell digestiu. Amb plastilina modelem aliments de pollet i  fem el recorregut que seguirà des que entra fins que surt. 

Expliquem el conte de la Talpeta: cada animal fa la caca diferent: boletes, boles grans, muntanyes, pasterada... I la del pollet com deu ser?  Coincideixen que és petita. Projectem imatges per poder-la representar en el recull d'aula.

Però no acaba a aquí la nostra recerca. Trobem una informació que no ens esperàvem: els pollets a la panxa hi tenen un pedrer, que és un espai on hi ha pedres que s'empassen mentre picotegen i que els serveixen per acabar de triturar el menjar. Ho deixem ben representat amb unes quantes pedretes del pati. 

Qui és la seva família?

GAL·LA: el pollet gran

TANIT: la gallina                                                                       

MARINA: no, és el papa

TANIT: és el gall el pare

MARINA: té un bec súper gros que pica. A la Lluna n'hi havia un que picava

NIL: jo vaig tocar una gallina que picava amb el "picu"

MAGALÍ: el gall fa quiquiqui perquè és de dia

NIL: i després es mengen el menjar dels pollets

MARINA: sí perquè com que és pa petitó...

TANIT: també menja una cosa que em dona a mi la mama a dintre la carmenyola amb maduixa i platan

MAGALÍ: el meu gat menja pinso com el pollet

GAL·LA: el Truc també menja pinso gran

Ara tenim 3 siluetes dels components de la família a mida real. Busquem materials per l'aula que tinguin una mida similar, i no és fàcil.

Els medim amb peus de foam: comptem a cadascú quants n'hi caben des del cap fins als dits de les potes. I també ens medim nosaltres!

Quins altres animals tenen bec i picotegen?

TANIT: el gall

POL: la gallina

MARINA: els ànecs

ARNAU: la mare dels ànecs

MARC: la mare de la gallina

OT: és la iaia

Si un pollet té molta gana i no té menjar, se'ns menjaria a nosaltres?

MARINA: no, perquè té el bec petit

OT: ho tenim tot dur i no ens pot mastegar

MARINA: perquè tenim ossos

Sessió de cinema: mirem vídeos del procés del neixement dels pollets. Cal tenir  les orelles ben obertes, que al final hi hauran preguntes!!

I juntament amb els contes, obtenim noves informacions: 

el gall i la gallina s'han d'estimar

       
                   la gallina ha d'escalfar els ous 21 dies

els pollets surten amb el plomissol mullat

                la gallina l'escalfa i l'aixuga amb les plomes     

      si la gallina no ho fa, la substituïm per una icubadora

passats uns dies ja pot anar al galliner, que ha d'estar protegit per evitar l'accés a animals que se'ls poden menjar

                                                                 

si fa molt fred se'ls pot posar més palla al terra 

                                  si fa molta calor han de tenir poca palla,                                        se'ls pot ruixar una mica i 

                                  han de tenir sombra

Com és per fora?

Per descriure'l ens acompanyem d'unes imatges projectades: no se'ns pot escapar cap detall!

BELTRÁN: petit

ARNAU: té bec

ÀNNIA: té nas

OT: té panxa

POL: té dues potes

MAGALÍ: llengua

OT: esquena

MARINA: cara i ulls

LEIRE: cabells

TANIT: és el plomissol quan sigui gran tindrà plomes

OT: coll

PAU: peus

MAGALÍ: són dits Pau

LEIRE: ungles

OT: té tres dits llargs

LEIRE: i un de petit amagat a darrere

Ara ja només falta escollir què volem explicar el dia de la sortida, ho assagem una vegada, i cap a la granja!

SORTIDA A L'ENTORN RURAL PALAUDÀRIES

Només arribar, saludem a l'Anna i esmorzem

Li expliquem a la Mònica, la grangera que ens acompanyarà, tot el que hem après del pollet

Després anem a veure els pollets que han comprat. També hi han aneguets

Hem anat al galliner, a veure si té una reixa, una porta i palla a terra. Donem enciam a les gallines i al gall

També en el galliner hi ha uns conills blanc, molt suaus que es deixen tocar molt

Hi ha un poni que es diu Elvis, però és el Luqui el que ens porta a fer una volta

Mentre uns pugen els altres anem a saludar a l'ase, que ens ha demostrat la gran potència de les seves cordes vocals

La Mònica ens proposa recollir herbes per donar a les vaques

I elles treuen la seva llarga llengua quan els acostem l'herba

Entrem al tancat dels cabrits; els toquem i agafem, però a qui alimentem és a les cabres amb uns trossets de pa. Veiem els biocs, i un es deixa acariciar la barba.

També hem pogut tocar i apretar la llana de les ovelles, però desde fora

Abans d'anar a dinar, passem a veure uns vedells petits i a un li preparem un biberó especial

Però el més petit està descansant i entrem a fer-li unes carícies

També hi ha el Pinxo i el Panxo, dos porcs que estan en una cort. Però no hi entrem ja que és una mica perillós

I després de treballar tant, ens hem guanyat el dinar

Ara, una estona de jocs

Ens queda una sorpresa: el Josep, el granger, ens porta a fer una volta per la granja amb el seu tractor. Nosaltres pugem al remolc i anem mirant el paisatge. 

Ja de tornada, hi ha qui fa una petita becaina: ha estat un dia intens!

L'endemà, a l'aula, parlem de tot allò que vam fer i veiem fotos. Recuperem el primer dibuix que vam fer del pollet, quan encara no en sabíem massa. Observem que no tenen massa similitud.  Ara el tornem a dibuixar fent èmfasi en el que sabem: cap, cos, plomissol, bec, ulls, ales, dues potes, tres dits llargs, un dit curt i ungles.  

I amb les preguntes individuals, donem per finalitzat l'itinerari.