D'ON PROVÉ LA PEDRA QUE FEM SERVIR PER FER LES CASES, COM LA DEL PORQUET? I4C

 

COMENCEM NOU ITINERARI MIRANT EL CONTE DELS TRES PORQUETS. A LA ROTLLANA PARLEM DELS MATERIALS QUE FAN SERVIR

ADRIÀ: Amb la palla la del petit.

SOFIA: La casa de fusta del germà mitjà

ISONA: De maons la del gran

Quin és més resistent?-Pregunto.

NORA: El del gran de maons.

Perquè els maons són més resistents?

ARNAU S.: Perquè són més durs

ZOE: La palla no s'estava aguantant

ARNAU T.: Perquè la palla és suau

EMMA: Perquè la palla no és resistent

BIEL: La fusta era dura

ELNA: Però no aguantava tant

EMMA: Perquè bufava i va sortir volant.

Si nosaltres ens volem fer una casa de què ens la faríem?

TOTS: Maons

ALEIX: Perquè és la més forta

I, a continuació, amb els materials que hem anat portant, provem quin s'aguanta més i com es podria fer una casa. Després amb la plastilina intentem fer una casa:

Arribem a la conclusió que la pedra més dura, no es trenca i hem pogut fer una casa; que amb els pals també hem pogut fer una casa de fusta i que la palla no s'aguanta. També comenten que per fer una casa es necessiten maons i ciment:

ALEIX: El ciment el podem fer amb la farina

ARNAU V.: I aigua també

ARNAU S:: Seria més fàcil fer el ciment amb sorra i aigua

ARNAU V.: I necessitem un pla. Primer el dibuixen i després ho fan. Però no s'ha d'escriure. Necessitem la cinta mètrica i el jefe diu com s'han de posar les coses.

JAVI: I jo porto el meu camió de ciment de joguina

MARTINA: Però no el necessitem de joguina

ARNAUT.: Perquè hi cap poc ciment

PORTEM UNA CAPSETA AMB UNA PEDRA A DINS. INTENTEM ESBRINAR D'ON VENEN LES PEDRES I CADASCÚ EN DIU LA SEVA:

ARNAU T.: Del Polo Norte

INÉS: De la platja

ARNAU V. : Del riu

ADRIÀ: Del parque

HANNA: Del parc del burro

ISONA: D'on treballa la meva mama.

I COM ÉS QUE HAS VINGUT AQUÍ?

ALEIX: Perquè hi ha l'itinerari de les pedres.

AMIRA: Perquè tenia molt miedo i ha vingut amb nosaltres

I ON HI HA PEDRES?

SOFIA: a la muntanya

BUIE: Al parc de l'Ametller

YUSTINA: A un camping

A partir de les seves intervencions comencem a investigar. Presentem unes pedres i un maó. Sortim al pati a picar-ho per veure què és més dur.

Abans de marxar n'hi ha que diuen que els maons són més forts que les pedres. Preparem els martells, els casc i les ulleres i sortim ben decidits. Anem a comprovar les nostres hipòtesis:

Quan entrem a la rotllana anem comentant:

ADRIÀ: El maó s'ha trencat perquè era més fluix.

EMMA : Les pedres no s'han trencat perquè eren més fortes.

SOFIA: Algunes pedres es podien trencar 

QUIM: Una pedra tenia puntets per tots cantons

ELNA: Hi havia unes pedres que no es trencaven i unes que sí.

ARNAU T.: les pedres quan les havíem trencat els hi sortia sorra.

INÉS: La pedra gran no es trencava gens.

ARNAU S.. Una pedra no es trencava perquè era molt dura, només se li feien foradets.

YUSTINA: Les pedres grans no se trencaven perquè són grans i les petites sí que es trenquen

ELNA: La pedra i el maó eren diferents

ISONA: Els maons se trencaven a trossos petits

ALEIX: El maó es ytrencava més ràpid

HANNA: Le pedres tenen puntets, unes de blancs i unes negres.

Us havíeu imaginat que serien així per dins? 

TOTS: Sí, tenien puntets!!

A partir d'ara, deixarem constància de cada experiment que fem a la llibreta d'investigadors i farem els dibuixos d'abans i després de cada activitat.

A continuació els presentem una roca de guix i una de granit. Fen prediccions i experimentació picant-les, fregant-les,  esmicolant-les, observem què passa amb cadascuna i les mirem amb lupes:

Després les pesem i comparem el pes. A la llibreta d’investigadors enganxem unes fotos dels dos tipus de roca:

CONCLUSIONS: 

GRANIT:

ADRIÀ: Té puntets negres

QUIM: I alguns de color gris

ARNAU V.: Quan la freguem olora a fum

MARTINA: És molt fort

EMMA: Amb la lupa veig ratlletes

SOFIA: Jo veig brilli-brilli

MARTINA: Jo veig tot brillant

EMMA: El granit és més fort

GUIX:

BIEL: No té puntets

INÉS: Pot embrutar les mans

ADRIÀ: És blanc

MARTINA: És pols

SOFIA: No és gens fort

ELNA: És tou

ALEIX: S'ha trencat i s'ha fet pols

JAVI: S'ha fet farina i s'ha fet petit

També ens adonem que el granit pesa molt i el guix poc. I els fem conscients que el granit té les partícules molt juntes i el guix separades, i per això un s'esmicola i l'altre no i el canvi de pes. Fem una activitat fent veure que ells són les partícules i s'ajunten o es separen quan diem GUIX o GRANIT.

ROQUES SEDIMENTÀRIES

Anem al pati petit a buscar sorra. Un cop a l’aula, en grups de quatre, posem la sorra dins del pot, també posem pedres de les que ells han anat portant i aigua, ho sacsegem molt bé i veiem si es barreja. En parlem  a la rotllana i ens adonem que ha quedat tot de color marró, fins i tot l'aigua i les pedres no es veuen. Ho dibuixem a la llibreta d’investigadors.

Esperem 24 hores i veiem el resultat:

ARNAU V.: L'aigua abans era marró i ara és clareta.

BIEL: Les pedres estan a dins i a baix

ADRIÀ: La sorra s'ha abaixat encara més

YUATINA: La sorra té puntets

BUIE: Hi ha aigua

DYLAN: L'aigua està baixant i la sorra està avall.

ARNAU T:: La sorra és blanca

HANNA: Veig que les pedres estan a sobre la sorra i també veig aigua

ZOE: L' aigua és més clareta

INÉS: Ha canviat de color perquè quan ho vem barrejar era marró i ara no és marró.

ELNA: Les pedres estan a baix perquè s'enfonsem i l'aigua queda a dalt.

ROQUES MAGMÀTIQUES

Passarem a la PDI imatges de volcans i en parlem. Toquem algunes roques:

L'experiment que fem per veure com es formen aquestes roques, serà encendre una espelma a la classe i veure què passa durant el dia.

A la tarda ens adonem que gairebé s'ha gastat l'espelma i que ha anat bessant la cera cap a les vores com si fos un volcà. I tot i que quan crema al mig és líquid, quan es refreda queda dura i és freda.

Ho comentem a la rotllana: JAVI: Abans era gran

HANNA: Hi hem posat foc

ARNAU T.: Cada vegada s'abaixava el foc

MARTINA: A baix hem posat un cartró i plastilina

JAVI: Sembla com la lava

EMMA: Cada vegada era més petit lo que s'aguantava a la plastilina (l'espelma)

SOFIA: I baixava i s'enganxava a la plastilina

Observem que al costat del foc està calent i líquid i el que cau ja està fred i dur.

Què passarà quan s'acabi tota l'espelma?

ARNAU T.: S'apagarà

EMMA: La plastilina serà forta perquè això blau és fort perquè l'espelma s'està a punt d'acabar.

DYLAN: Té capes perquè està molt enganxat i aixafat.

En acabar dibuixem a la llibreta d’investigadors el que observem.

ROQUES METAMÒRFIQUES

Fem un altre experiment. Com que les roques metamòrfiques són les que es formen amb la pressió i l'escalfor fem el següent:

A sobre d'un paper de plata hi posem cereals i a continuació uns quants lacasitos. Ho tapem, escalfem i premem amb una planxa durant una estona:

Abans fem la predicció: què creieu que passarà?

ALEIX: S'aixafarà

ELNA: Es cremarà el paper

ZOE: S'aixafarà molt i no serà com és ara

MARTINA: Estarà molt calent i molt junt

ARNAU V.: quan fiquis la planxa el paper cremarà

BIEL: Olora malament

EMMA : Es cremaran els lacasitos

BIEL: I es desfaran

Quan acabem i observem què veiem diuen:

SOFIA: Els cereals i els lacasitos es trencaven

QUIM: Semblava una pizza i estava tot cremat i calent

ELNA: Havia sortit la xocolata d'alguns lacasitos

ZOE: Estava molt, molt cremat

ALEIX: I no es pot tocar, abans no estava negre

ARNAU T.: Un tros estava negre

ARNAU V. : Abans no estava enganxat i ara si

ELNA: Els lacasitos abans no estaven aixafats

MARTINA: Abans no estaven tan junts i ara si

SANTI. Ara són negres i abans de colors

ZOE: Olora a bikini

Ara ens hem de preparar una pregunta perquè ens vindrà un expert a explicar-nos coses de les roques i com es poden fer les cases.

ELNA: Com es formen les roques?

INÉS: Com es fabriquen els totxos?

SOFIA: Com arriben les pedres al mar i al parc?

Abans de començar a parlar de la sorra fem un mural amb el cicle de les roques:

DIFERENTS TIPUS DE SORRES

Mostrem imatges de diferents sòls on podem trobar sorra (per exemple mar/platja, illa, volcà, muntanya rocosa, , desert,...). A continuació els preguntem on en podem trobar:

ARNAUT.: Al pati i a la platja

ZOE: Als boscos

SOFIA: A dins del mar

QUIM: a un parc

BIEL: A la muntanya

ARNAU V.: També en trobem a les sabates que ens entra quan juguem al parc

MARTINA: Al jardí

JAVI: En un riu

ALEIX: Al sorral

YUSTINA: A les butxaques

Les posem al mural i per parelles escriuen el nom dels llocs. A continuació toquem les diferents sorres que se'ns presenten:

També anotem les característiques de cadascuna (color, mida, textura, olor) en el mural.

SORRA DE VOLCÀ (Tenerife i Etna)

JAVI: Ho sé perquè és negra

YUSTINA: És dura!

EMMA: Sembla com pedres trencades

ARNAU T.: És brillant

SANTI: És fineta

SORRA DEL DESERT

YUSTINA: ´´Es molt suau i de color marró

SOFIA: És molt fina

ZOE: Sembla sucre

ELNA: S'enganxa als dits

EMMA: Més fina que les altres

JAVI: És fluixeta

SORRA D'UNA ILLA

ISONA: És suau

NORA: És de color blanc

QUIM: Té puntets negres

JAVI: Sembla pimienta

SORRA DE LA PLATJA DE LLORET

ZOE: Està dura

YUSTINA: És com la del pati

EMMA: És com si fos més gran que totes aquelles

ARNAU T: Són carn, gris i blanques

ARNAU V.: La més suau és la del desert

MARTINA: I la més dura la de la platja de Lloret

ARNAUT.: Són de diferents colors

Posem les sorres en bosses i també les pengem al mural.

A continuació mirem al microscopi la sorra de platja. El treiem de la caixa i...

-És una lupa!! (diuen tots)

ALEIX: És un telescopi

ARNAU T.: Un telescopi és per mirar l'espai

JAVI: I les estrelles

Es diu MICROSCOPI. D'un a un ens hi anem acostant i després cadascú dibuixa el que ha vist a la llibreta d'investigadors:

MARTINA: Veig pedres molt grans i de colors

ARNAU V: Sembla com ous

NORA: Com sorra

ISONA: Pedres blanques

SANTI: Pedres grans grises

SOFIA: Unes són pedres grans com gegants

ZOE: Són brillants i molt grans

ARNAU T.: Pedres gegantíssimes!!

I per explicar-nos què es necessita i com es fan les cases ens ha vingut un expert a explicar-nos-ho. És el pare de la Mireia d'I4A:

Com que ens va dir que hi havia països que feien les cases amb argila feta amb terra i aigua, ens n'anem al pati i ho provem. Barrejant sorra i aigua i ens ho passem genial:

L'endemà un cop seques, estan tan dures que potser sí que es podrien fer parets per fer les cases:

ARNAU T.: Les boles ara són totes claretes perquè hi ha tocat el sol i la calor .

ELNA. Algunes estan plenes de sorra perquè la sorra s'ha assecat 

QUIM: Totes són iguals

BIEL: Aquesta està trencada

ISONA: Perquè les boles grans se trenquen?

ARNAU T.: Perquè les van apretar fluixetes

JAVI: I perquè són molt grans

EMMA: També es poden trencar perquè eren molles i amb el sol a vegades es trenquen

SOFIA: Les petites no es trenquen

SÓN IGUAL QUE AHIR?

EMMA: Són més dures que ahir

CREIEU QUE S'AGUANTARIA PER FER UNA PARET?

SANTI: A Irlanda plou molt i no s'haurien assecat

Tots: Però aquí fa molt sol i són dures, potser s'aguantaria.

Ja estem a la recta final i per veure de veritat com es fa el material de construcció anem a la bòbila que tenim al costat de l'escola. Allà ens expliquen que treuen la terra de la muntanya, que fan servir motlles, que es posen al forn a una temperatura molt alta...

I per acabar ens arriba el gran dia que tots esperàvem: La sortida a la platja!!