D'ON PROVÉ LA PEDRA QUE FEM SERVIR PER FER LA CASA COM LA DEL PORQUET? I4A

  

Comencem un nou itinerari: D'ON PROVÉ LA PEDRA QUE FEM SERVIR PER FER LA CASA COM LA DEL PORQUET?

Engeguem l'itinerari mirant el conte de "Els tres porquets" i a la rotllana parlem dels materials que fan servir.

MIREIA: Fan una casa de palla.

MARTINA: I una casa de fusta.

CARLOTA: I una casa de pedra i de maons. 

Quin material és més resistent?-Pregunto.

ARNAU: Els maons.

MAX: La pedra. 

ASIER: els maons son més forts que les pedres.

ALFONSO: No, perquè hi ha pedres molt grans i pesen molt. 

Quin material ha caigut més ràpid?

NIL: la palla

ALEX M.: la casa de fusta era una mica forta perquè al llop li va costar bufar.

MAX: Si! i tombar-la

CARLOTA: només van caure els troncs de d'alt.

Si nosaltres ens volem fer una casa, què necessitem?

CARLOTA: maons o pedres perquè totes les cases estàn fetes de maons o de pedres.

ASIER: no! només de maons.

ALFONSO: ciment per enganxar els maons.

ASIER: si, perquè la pega és molt fluixa.

MARIA ROSA: pedres grans per fer la casa.

MIREIA: maons grans i pedres grans.

ASIER: necessitem pega de la pistola calenta i deixar que es sequi.

ALFONSO: no! perquè la pistola porta cable.

MARTINA: fusta i pintura per pintar-la de color blanc.

CLÀUDIA: un martell per picar els claus.

ASIER: així la casa no caurà!

CARLOTA: i necessitem eines

ÀLEX P.: i fusta per la porta

MARTINA: i vidre per fer les finestres

ÀLEX M.: sorra per sota de la casa perquè s'aguanti.

ASIER: crec que no és sorra, és ciment.

ALFONSO: i s'ha de trucar a gent que porta grues perquè agafin les coses

CLÀUDIA: i una escala per arribar al sostre

JAN: i miralls

Un altre dia, portem material a la classe i el classifiquem i, per acabar, experimentem intentant fer una casa de palla, una de fusta i una de pedra. 

Arribem a la conclusió que la pedra és més dura, no es trenca i hem pogut fer una casa; amb els pals també hem pogut fer una casa de fusta i la casa de palla no s'aguanta i cau.

Un altre dia, portem una capseta amb una pedra a dins. Intentem esbrinar d'on pot venir i cadascú diu la seva:

CLÀUDIA: de la platja

AMAIA: D'un parc

ALFONSO : del camp

ENARA: d'una muntanya de neu

NIL: d'una muntanya sense neu

JAN: del cole

MAX: del pati

JÚLIA: de casa

ÀLEX M.: de la neu

MARTINA: del pati de l'escola, el de l'entrada

ARNAU: d'una escola de pedres

ÀLEX DE P.: de la Torre Marimon

ASIER: del mar

MARIA ROSA: de la sorra

ADA: d'un teatre

HUGO: de la sorra

MIREIA: d'un pont

A continuació, ho escrivim i ho pengem al mural de l'aula per comparar les respostes al final de l'itinerari.

Un altre dia, llenço la pregunta: Com és una roca per dins? I comencen a fer prediccións de com creuen que serà:

MIREIA: tenen puntets per dins

ASIER: tenen molta pols del color de la pedra

CARLOTA: jo crec que sembla un coco per dins

ÀLEX M.: hi ha pedretes petitones

ENARA: hi ha un forat

 

Després d'això, preparem els martells, els cascs i les ulleres i sortim al pati ben decidits a picar roques i, així, poder comprovar les seves hipòtesis. Quan acabem l'activitat, comentem el que hem observat:

TOTS: tenen puntets!! i ha fet molta pols!!

A partir d'ara, deixarem constància dels experiments que fem a la LLIBRETA D'INVESTIGADORS. En ella dibuixarem el que observem abans de cada experiment i, quan acabem, anotarem els resultats.

Una tarda, els presentem una roca de guix i una de granit. Què passarà si piquem i freguem aquestes roques?

CLÀUDIA: el guix es trencarà

MAX: el guix pintarà el paper (paper de vidre)

ALFONSO: el granit es trencarà més ràpid que el guix

ASIER: si! perquè el guix és més "gordo" i el granit és més tou.

MARIA ROSA: el guix es trencarà més ràpid que el granit perquè és mes tou

CARLOTA: es trencarà abans el granit perquè és més petit que el guix

ÀLEX M. Si! es trencarà abans el granit

ÀLEX P.: dins del guix hi haurà pedres petites

MIREIA: si no hi haguessin pedres a dins, el guix no pintaria

JÚLIA: el guix es trencarà ràpid

ARNAU: del granit sortiràn pedres grises

NIL: el guix farà pols

HUGO: el guix es trencarà més ràpid

ADA: el granit es trencarà abans que el guix

CLÀUDIA: el guix es trencarà més a poc a poc i el granit més ràpid

AMAIA: el guix es trencarà molt i el granit no

ASIER: el guix pintarà i es trencarà poc i el granit es trencarà més ràpid perquè és més tou

Dit això, comencem a experimentar picant-les, fregant-les,  esmicolant-les, observem què passa amb cadascuna i les mirem amb lupes.

Un altre dia, les pesem i comparem el pes i deixem constància a la llibreta d’investigadors.

Ens adonem que el granit pesa més i el guix menys. I els fem conscients que el granit té les partícules molt juntes i el guix separades, i per això un s'esmicola i l'altre no i també per això és la diferència de pes.

 

Acabem de treballar el guix i el granit representant amb el cos les partícules del guix i del granit en una sessió de psico.

ROQUES SEDIMENTÀRIES

Anem al pati petit a buscar sorra. Un cop a l’aula, en grups de quatre, posem la sorra dins d'un pot, també posem pedres de les que ells van portar i aigua, ho sacsegem fort i veiem com es barreja. En parlem  a la rotllana i ens adonem que ha quedat tot de color marró, fins i tot l'aigua i les pedres no es veuen.

Dibuixem el que observem a la llibreta d’investigadors.

Esperem 24 hores i veiem el resultat:

- L'aigua abans era marró i ara és clareta.

- Les pedres estan enfonssades i algunes fan una muntanya de sorra.

- Alguna pedra es veu una miqueta.

Per acabar, dibuixem el "després" a la llibreta d'investigadors.

ROQUES MAGMÀTIQUES

Passarem a la PDI imatges de volcans i en parlem. També toquem algunes roques.

Després, encenem una espelma a la classe i observem què passa. A mida que l'espelma es crema, la cera es torna líquida. A la tarda ens adonem que l'espelma s'ha desfet i la cera s'ha refredat i ha quedat molt dura.

Ho comentem a la rotllana i dibuixem l'abans i el després a la llibreta d’investigadors.

ROQUES METAMÒRFIQUES

Com que les roques metamòrfiques són aquelles que es formen amb la pressió i l'escalfor fem el següent experiment:

A sobre d'un paper de plata hi posem cereals i uns quants lacasitos. Ho tapem i escalfem i premem amb una planxa durant una estona:

Abans fem la predicció: què creieu que passarà?

MIREIA: S'aixafarà molt

ÀLEX M.: si es trenquen els lacasitos sortirà xocolata

CARLOTA: Sortirà la xocolata dels colors dels lacasitos

ASIER: No! serà de color marró

ALFONSO: es posarà tot negre

ÀLEX P.: els lacasitos es trencaran.

ENARA: els cereals es trencaran

ASIER: estarà calent

AMAIA: s'assecarà tot

NIL: sortirà fum

MARIA ROSA: tot es posarà molt calent i molt negre

MAX: es posarà tot blau

ALAN: es posarà tot verd

ÀLEX M.: la xocolata sortirà pel forat

ASIER: el paper d'alumini s'embrutarà de xocolata

MIREIA: el paper estarà pla

ASIER: semblarà fang

HUGO: es trencarà tot

Quan acabem i observem què ha passat diuen:

TOTS: ha quedat tot enganxat! i de color negre!

SORRA

Mostrem imatges de diferents sòls on podem trobar sorra (mar/platja, illa, volcà, muntanya, desert,...). Entre tots escrivim el nom dels llocs de les imatges i ho pengem al mural.

Un altre dia, observem diferents sorres (de platja, de volcà i de desert) i ens fixem en les característiques de cadascuna d'elles (color, mida, textura i olor). Ho escrivim i ho pengem en el mural.

Continuem treballant la sorra, però aquesta vegada, la observem de molt a prop. Mirem sorra de la platja al microscopi i ens adonem que a través de la seva lent podem observar coses que el nostre ull no és capaç de veure. De sobte, els granets de sorra s'han convertit en pedres grans i podem observar que tenen taques i, fins i tot, puntets brillants.

Per acabar, anem al pati a barrejar sorra amb aigua. Fem boles i les deixem assecar tot un dia per veure què passa. Al dia següent, observem que les boles s'han assecat i s'han tornat molt dures. Intentem trencar-les apretant amb la mà i no podem! Després, anotem els resultats a la llibreta d'investigadors.

LA BÒBILA

Visitem la Bòbila i allà ens expliquen com es feien els totxos antigament. Hem vist els motlles que feien servir i ens han ensenyat d'on treien el fang. Hem après coses molt interessants! Moltes gràcies!

EXPERT

Ens visita el Jordi Capdevila, el pare de la Mireia per explicar-nos com es fan les cases. A més, també ens respon a les preguntes que, prèviament, haviem preparat:

- Quines eines fan servir els paletes?

- Amb quines pedres es fan les cases?

- Com es fabriquen els totxos?

Ha estat una xerrada molt interessant i hem après moltes coses. Ens ha agradat molt! Moltes gràcies, Jordi!

CICLE DE LES ROQUES

Mirem uns videos sobre el cicle de les roques i en parlem. Després, escrivim els tipus de roques i ho enganxem en un mural on hi ha representat un paissatge amb un volcà i el mar.

SORTIDA A LA PLATJA

Anem a la platja del Callao de Mataró com a cloenda de l'itinerari. Després d'esmorzar, hem jugat amb la sorra i galledes d'aigua i ens ho hem passat súper bé!